Posada en marxa

Aquestes dos últimes setmanes hem continuat fent el projecte.

Hem estat fent la part més dura del treball que és la teòrica que compren els següents apartats: descripció, justificació, destinataris, objectius i organització i metodologia.

Després hem començat a fer una plutja d'idees d'activitats que podiem porta a cap per al projecte, per tant, per posar-nos en situació decidirem realitzar algunes de les acitivtats que havíem plantejat per veure com seria desenvolupar-les en un ambient real.

Ho ferem al col·legi Maria Auxiliadora de Sueca durant els dies 27 de novembre i el 4 de desembre.

El que volíem aconseguir a l’hora de dissenyar aquesta intervenció era visibilitzar els valors,com són la inclusió social, la igualtat, el respecte i l’empatia en els menors, cap als col·lectius LGTBI, diversitat funcional i diferents grups ètnics. Per a això, pensarem en realitzar les següents activitats:

El primer dia que anarem ferem la presentació i distenció, la dinàmica “CAMINA COM PUGUES” i la dinàmica “CIRCUIT A CEGUES”.

En la presentació el que preteniem era donar-nos a conèixer, conèixer nosaltres també l’alumnat en qui anavem a tractar, per a així poder crear un vincle entre el grup i nosaltres. Al mateix temps que intentavem alliberar tensions de la situació del primer moment i trencar el gel.

En aquest punt, aconseguirem el que preteniem, ja que la notícia de realitzar aquestes dinàmiques els feia eixir de la rutina diària a l’escola i ho reberen amb molta il·lusió i entusiasme.

La primera dinàmica que realitzarem va ser “CAMINA COM PUGUES”. Sabem que és molt difícil caminar en línea recta sense veure res, a més, nosaltres mateixa ho havíem intentat prèviament, i ens havia resultat fallit, per això decidirem que seria interessant que l’alumnat poguera posar-se en la pell d’una persona cega a partir d’aquesta pràctica.

A primera vista, a l’alumnat li pareixia una tasca fàcil, i es “burlava” del/a company/a que ho estava fent, però en el moment que ho feien, vegeren la gran dificultat que tenia una tasca que pareixia tant senzilla. Quan acabaven el recorregut, i veien la línea que havien fet, se n’adonaven i s’asombraven de que no havien fet el trajecte en línea recta. 

Així, pogueren reflexionar, que si ells/es no havien pogut caminar 6 metres en línea recta, com seria la vida per a una persona que no pot veure mai res del que hi ha al seu voltant.

La segona dinàmica va ser “CIRCUIT A CEGUES”. El que desitjavem era complementar l’activitat anterior, però amb un poc més de dificultat, ja que els posavem un circuit amb conos, però tenien l’ajuda d’un bastó. La idea era recrar el dia a dia d’una persona cega a l’hora de realitzar les seues activitats quotidianes.

El resultat que tinguerem de l’activitat va ser satisfactori, durant la dinamica poguerem observar diferents aspectes:

En un primer moment, la nostra idea era que intentaren fer el recorregut sols amb l’ajuda del bastó, i així ho explicarem, i molts dels/es alumnes ens preguntaven si podien fer-ho acompanyats/es d/algun/a company/a. Ens negarem, ja que volíem que experimentaren la sensació d’anar sols/es, que es com sol anar tota persona. Però una vegada havien fet totes les persones el recorregut sols/es, deixarem l’oportunitat de que anaren acompanyats/es. Vam veure, que en aquest segon recorregut, es sentien més còmodes i segurs, ja que en el primer, anaven sols/es i no tenien seguretat en si mateix.

Una vegada feta l’activitat, ens van dir com s’havien sentit durant el recorregut, digueren sentiments com: inseguretat, por, etern.. Reconegueren que la vida d’aquestes persones havia de ser molt dura perquè ells/es durant pocs minuts ho havien passat realment mal, i no s’imaginaven com podia ser tota una vida.

Al final de la vesprada, quan ja estavem finalitzant la sessió, ferem una xicoteta reflexió perquè ens digeueren que els havia paregut la nostra intervenció. Reberem comentaris positius, que ens animaren a continuar la tasca.

Per la nostra banda, ens quedarem amb una sensació reconfortable perquè reberem molta més predisposició de la que esperavem. La seua actitud era receptiva i això va facilitar molt més la realització de les dinàmiques.

En la segona sessió, que fou una setmana després, tornarem a fer un joc de presentació i distenció, per tal de recordar els nostres noms, i que ells/es ens els recordaren a nosaltres i per tal de relaxar el moment.

La primera dinàmica va ser “PARELLA O AMISTAT?”. El que buscàvem en aquesta dinàmica era que reflexionaren sobre que no s’ha de jutjar a les persones sense coneixer-les abans.

La reacció de l’alumnat va ser la següent: quan ixiren dos xics, la majoria dels xics digueren que havien alçat el cartell de parella perquè dos amics no podien fer-se mostres d’afecte. I la majoria de les xiques, alçaren el cartell d’amistat, perquè entre elles es més habitual mostrar-se eixe afecte. Quan ixiren les dos xiques, digueren la majora que era amistat, perquè veien bé que dos xiques es mostraren afecte. I quan ixiren un xic i una xica, tots digueren parella, perquè dos persones del sexe oposat no poden ser amics.

Per això l’alumnat alçà el full sempre dient que eren “parella” o “amistat”, deixant de banda l’opció “no sé”. Així, poguerem fer-los reflexionar sobre que no s’ha t’etiquetar a persones que no coneixen. A més, els ferem pensar sobre la temàtica de l’afecte, que no es una cosa de sexes.

Seguidament, ferem la dinàmica “NO EM TOQUES ELS OUS”. El que procuravem era seguir la línea anterior, no jutjar a les persones sense conéixer-les. 

Vam donar un ou a cada persona participant en la dinàmica i vam donar a cada xiquet i xiqueta la imatge d’una persona amb la descripció d’aquesta a la part de darrere i ells posaren en l’ou el nom de la persona de la imatge que tenien a les mans. Una vegada tenien el nom de la persona escrit a l’ou se’ls va demanar que el posaren o dins d’una safa on posa “sí” o dins d’una altra que posa “no”, després d’haver preguntat que si els voldrien com a amics. Una vegada els ous estagueren classificats en les dues safes cadascú agafà un ou, el que fora i se’ls demanà que el trencaren i el tiraren dins d’una safata. Finalment se’ls va fer la reflexió de que ara no es sap quin ou és quin i no sabiem quin estava en el grup de “sí” i quin en el de “no”, ja que per dins tots som iguals. 

Les persones que posaren el seu ou en la safata del “NO”, digueren que ho havien fet per la seua apariència física, i sentirem comentarios com: “per què poseu a moros”, “que li passa a esta dona, esque és molt lletja...”. Quan ja els teniem classificats, donarem l’oportunitat de si alguna persona desitjava canviar el seu ou de safata, ara era el moment. S’alçaren dos alumnes, una digué que volia posar el seu ou al “SÍ”, perquè si ella fora eixa persona no li agradaria quedar-se sense amistats, i l’altra, s’alça per fer el mateix, però perquè es sentia pressionada socialment, encara que ningú li va dir res, però nosaltres al veure-la dubtar, li diguerem que nosaltres no l’obligavem a res, ella era lliure, per tant, va decidir que l’ou es quedara en el “NO”.

Una vegada, tinguerem tots els ous trencats a la mateixa safata, els preguntarem “Ara qui és qui?” Pregunta a la que ninguna persona va saber respondre. Així, aprofitarem per a reflexionar que tota persona per fora és diferent, però per dins som iguals. 

Acabant aquesta activitat, s’acostava l’hora de l’acomiadament. 

Aquest dia se’ns va fer un poc més complicat, ja que les activitats en ous i en alumnes de 9 i 10 anys es feia arriscada. Però en general, la nostra intervenció va arribar a l’interior d’aquesta classe.

Per tant, després d’aquestes dos sessions i degut a l’impacte que havíem causat en l’alumnat, repartirem “UN TAPET UNA HISTÒRIA” a les tutores perquè el pugueren fer servir al menjador de l’escola tots els dies fins a final de curs, amb la finalitat de crear una continuitat amb els valors que hem estat treballant.

Ens ha agradat molt portar una part de les activitats a la pràctica, ja que pensem que ens és útil per a afavorir la nostra formació, ja que en acabar la carrera eixirem al món laboral i haurem de ser capaços de portar a cap allò que escrivim a un paper.

Grups Interactius

Arribant el final de quadrimestre, ja tenim molts dels treballs acabats i les pràctiques extracurriculars quasi acabades. D'aquesta experiència podem traure moltes coses positives.

El lloc de pràctiques és el col·legi Sant Vicent Ferrer de Llíria, en aquest col·legi ofereixen una innovadora proposta didàctica per als xiquets i xiquetes que estudien allí. Aquesta proposta s'anomena Grups Interactius, consisteix en unir a l'alumnat en grups reduïts, d'unes 4 a 6 persones, per a que una vegada proposats els diferents problemes, entre elles siguen capaços de resoldre'ls sense l'ajuda del docent. És una forma d'empoderament de l'alumnat, i crear una certa autonomia a l'hora de resoldre els problemes, en aquest cas són problemes matemàtics, però duts a la vida real, els fa ser més autònoms en els problemes del dia a dia i els proporciona ajuda per a no ser depenents.

Aleshores, quina seria la nostra tasca acudint com a voluntàries als Grups Interactius?

La nostra tasca, és ajudar al grup per a que no queden bloquejats en un problema i siguen incapaços d'avançar, tenim un paper dinamitzador dins del grup, així com evitar que es descentren amb temes aliens. Però... com ajudem a aquests grups si les voluntàries no poden entrar en la resolució del problema? El que fem, és llançar preguntes per a que l'alumnat siga capaç de tirar endavant, sense donar la resposta. Amb preguntes com: què pensa la resta? Esteu tots d'acord?, també a aquella persona que a penes participie, l'hem de convidar a participar, amb preguntes per a que es senta part del grup, com per exemple: I tu Pere, estàs d'acord amb la resta del grup? Pere, tu com ho faries per resoldre el problema?

Una característica dels Grups Interactius és que entre els companys i companyes del mateix grup, s'ajuden en cas de que algun component no entenga el que s'ha de realitzar. Normalment, els mateixos components dels grups es coneixen i ells mateixa saben quin dels seus companys o companyes necessiten ajuda, i sense sol·licitar-la, sempre l'ofereixen. En el cas, de que el voluntari, veu que algun membre necessita ajuda i el grup no l'oferix, sempre ha de preguntar si el podem ajudar. En aquest cas es llançarien preguntes com: algú pot explicar de nou que hem de fer? Algú pot ajudar a Laia, que s'ha perdut? Qui ho hagi entès pot ajudar-nos?

D'aquesta manera, exercim el paper dinamitzador, però no entrem mai a resoldre el problema donant-los les solucions.

Per a cada exercici, disposen al voltant de 15 minuts i una vegada han fet tota la volta (sempre són 5 exercicis), realitzen una auto-avaluació. Han de resprondre si s'han respectat el torn de paraula, si han estat centrats durant els 15 minuts, si els han agradat els problemes, si durant els canvis de taula, és a dir, d'exercici, han respectat l'ordre... Després ho posen en comú i és el moment de donar les felicitacions als equips, als alumnes que han destacat, a les voluntàries... així com les coses a millorar.

Creiem que els Grups Interactius, és una metodologia molt atractiva per l'alumnat, ja  que aprenen mentre es diverteixen i desenvolupen les seues habilitats socials. Deuria dur-se en molts més centres per a motivar a l'alumnat i fer-los la forma d'estudiar més atractiva.

"Entre maestros"

La setmana passada, a l'assignatura Treball Social en diferents contextos educatius, la professora ens va dir que ens havíem d'ajuntar per grups i veure una pel·lícula i posteriorment fer una reflexió.

Nosaltres vam veure la pel·lícula "Entre maestros", la qual és un documental que naix de la inquietud que genera en un professor d'institut la desmotivació existent entre els seus alumnes i ell mateix, al·lega que se sent presoner d'un sistema que li impedeix desplegar el seu potencial i el dels seus alumnes. El que pretén amb el film és dur a terme un projecte el qual visibilitze la problemàtica existent en el sistema educatiu actual. Per a açò escullen a un grup d'11 joves, seleccionats en un càsting amb la finalitat que reflectisquen la diversitat que es pot trobar en una aula qualsevol d'un institut.

Aquesta pel·lícula ens va parèixer molt interessant, ja que tracta molts temes que podem relacionar amb el treball social. Des del projecte que planteja Carlos (el professor del documental) un dels principals motius del projecte és el d'afavorir i incentivar la motivació, generar il·lusió, reduir les pors, incentivar la creativitat, promoure l'autonomia personal, que arrisquen i somien, que escriguen el seu futur i tot açò des de l'educació i la formació en valors, l'autoconeixement personal. 

Tots els aspectes anteriorment citats van molt encaminats als plantejaments que es fan des del treball social, principis com la solidaritat, cooperació, participació, responsabilitat o empatia són alguns dels beneficis que tracta de mostrar Carlos des de la seua posició professional.

A més Carlos, intenta adoptar un paper de professional actiu que es preocupa per les situacions dels seus alumnes, els convida a obrir-se, que expliquen els seus problemes i sempre intenta ajudar-los. Si l'alumne o alumna, no se sent còmode amb el professor, ho respecta, però motiva als companys/as perquè li mostren el seu suport i afecte.

Aquesta pel·lícula ens mostra la realitat de la qual tant ens queixem els alumnes i els professors, encara que aquests últims una mica menys, doncs molts es dediquen a donar el seu temari sense importar-los res més. Per contra els/les alumnes moltes vegades si se senten perduts, avorrits, incompresos, desmotivats, escèptics, frustrats, etc, davant l'actual sistema d'educació on es pretén que siguen esponges, és a dir, que memoritzen conceptes que després han d'escopir en l'examen, després del qual s'obliden, i on molt pocs professors generen el feed-back necessari perquè açò no siga simplement una memorització i hi haja una intervenció per part de l'alumnat en classe, generant així nous coneixements i valors.

Ací deixem el tràiler de la pel·lícula:

Recursos per a fomentar l'animació sociocultural

Investigant un poc sobre animació sociocultural, per a poder realitzar el nostre projecte, hem trobat una empresa, la presentació de la qual ens ha cridat l'atenció. Aquesta empresa és Culturama i en la seua declaració de responsabilitat social empresarial diu: "En Culturama creiem que les empreses han de participar com a agent actiu en la creació d’un model de societat més justa i solidària. Per a açò és necessari establir un sistema de gestió empresarial coherent amb aquests objectius, i d’ací sorgeix el nostre pla de Responsabilitat Social Empresarial.

Intentem generar un diàleg amb el nostre entorn social a través del qual poder oferir respostes i eines adequades a aquest model de construir l’empresa."

Aquesta empresa es troba a mislata, i realitzen diferents jornades per a promoure la la innovació sociocultural, Premi Culturama Innovació Social en Joventut, que es difon a través de l'edició d'un llibre on a més s'arrepleguen propostes d'interès en el camp de la innovació sociocultural.
Col·laboren en el patrocini d'activitats d'associacions del seu  entorn.
-Participen i col·laboren en la programació d'activitats del Col·lectiu Lambda, AVALEM (Associació Valenciana d'Educadors de Museus i Patrimonis), Associació de Professionals de Joventut de la Comunitat Valenciana.
Promocionen a joves creadors del panorama artístic, així com participem d'esdeveniments culturals del nostre entorn com el Festival Poliniza de la Universitat Politècnica de València.
Participen com a membres de la comissió avaluadora de la convocatòria Col·lab de les Naus, Ajuntament de València.
Emprenen les xarxes socials i eines de comunicació per a compartir les nostres idees i accions.
Així com veiem aquesta empresa Culturama se centra bastant, en l'animació sociocultural entre la infantesa, adolescència i joventut, per a fomentar la educació i la formació en l'oci i la cultura.
Per si resulta d'interès ací deixem la seua pàgina web per a que es pogau informar de les jornades, concursos i activitats que realitzen per als més joves. https://culturama.es/es/

Acció Cultural del País Valencià

Buscant informació per al nostre projecte, acabarem veient la pàgina d'Acció Cultural del País Valencià.

No sabíem el que era, pel qual vam entrar un poc per veure que podia ser. Així,una vegada havíem descobert que era i ens agradà la idea, pel que vulguem compartir-ho per a qui li puga interessar.

Així hem descobert que és una entitat valenciana dedicada a l'estudi, la defensa i la promoció del patrimoni cultural, artístic i natural de tot el País Valencià. 

Creguem que és una molt bona idea, ja que al mateix temps que promocionem la llengua, la nostra cultura, estem en contacte i fent activitats culturals en conjunt amb tota la població.

Què fan? Doncs fan tot tipus d'activitats, com poden ser:

-la creació del Centre Carles Salvador que fa classes de llengua catalana, pel qual han passat més de 10.000 alumnes

-la xarxa de repetidors que durant 25 anys han permès la recepció de TV3 i Catalunya Ràdio a la major part del territori del País Valencià, i la recollida de 651.650 signatures per TV3 al País Valencià

-l’impuls al sorgiment de grups i músics en la nostra llengua al País Valencià amb els concursos i concerts Tirant de Rock, com un instrument per apropar els joves a la llengua. Del Tirant de Rock han sorgit grups com Obrint Pas

-la convocatòria de mobilitzacions ciutadanes com les manifestacions del 25 d’Abril i del 9 d’Octubre, que van permetre la recuperació de les nostres diades

-l’organització territorial en nuclis locals i Delegacions Comarcals d’ACPV i en Casals Jaume I com una estructura que permet l’arribada de la cultura al territori

-la creació de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània al centre de València, com un element per a projectar la nostra cultura en la capital del País Valencià i alhora oferir-lo com un lloc de trobada i diàleg

-i moltes campanyes, com la ILP per una ràdio i televió públiques i en valencià.

Per veure un poc de què tracta, adjuntem un vídeo:

Pel·lícula "La vida empieza hoy"

"La vida empieza hoy" és una pel·lícula que vam veure en el tercer curs de treball social, a l'assignatura desenvolupament psicològic en el cicle vital i l'hem volgut compartir al blog, ja que pensem que ha de veure amb l'assignatura.

Aquesta pel·lícula és una reflexió vital sobre el procés de l'envelliment. Tracta d'un grup de persones de la tercera edat que acudeixen a un curs de sexe, en el qual intenten fer-los veure que el seu cos encara està viu. La professora per ajudar-los a fer front als problemes derivats de l'edat, els posarà deures: aprendre a mirar-se a l'espill, dedicar 20 minuts al plaer. "El sexe és vida" els diu, perquè el sexe té a veure amb les sensacions i per majors que ens fem no deixem de sentir mai.

"La vida empieza hoy" és una comèdia elaborada i coherent en la resolució dels conflictes i dels seus personatges que tracta amb naturalitat la sexualitat.

És una descripció realista i emocional, amb respecte, amb elegància, amb una sensibilitat que no fereix ni provoca rebuig. Sense convertir el sexe en un objecte de satisfacció o plaer immediat. No vol afrontar un problema ni pretén augmentar unes raons ètiques ni morals. Simplement, descriu com un grup de persones de la tercera edat acudeix a unes classes de sexe on els recorden que el seu cos està viu.

Aprenen a sentir-se com són, a acceptar l'edat que tenen, amb els seus límits i les seues possibilitats. La professora els ajuda al fet que comprenguen que el camí de la vida no s'ha acabat, que poden seguir la passió per ser ells mateixos i una faceta més és la sexualitat.

Ací deixem el trailer de la pel·lícula:

Classe lliure

Avui la classe l'hem dedicat a avançar feina sobre el projecte. 

Doncs el professor ha començat a passar pels grups per a tirar-nos una maneta. Quan ha arribat a nosaltres, ens hem posat a parlar sobre el blog, per la qual cosa ens ha dit com podíem millorar-lo, ja que fins ara no estàvem obtinguen bons resultats.

Així, hem decidit dedicar aquesta classe a rectificar i complementar el blog, ens hem adonat compte que teníem una idea equivocada, ja que nosaltres sols reflectíem en el blog allò que anàvem donant en classe, sense aprofundir o ampliar el contingut amb reflexions i experiències externes a l'assignatura.

Creguem que no han eixit els resultats que esperàvem, ja que no havíem fet mai un blog, ni personal, ni en altra assignatura, per la qual cosa ens va costar un poc adaptar-nos al mètode i al fet d'escriure cada setmana una publicació, ja que és un fet al qual no estàvem acostumades.

Per tant, hem pogut recapacitar i estem decidides a millorar.

Començem el projecte!

Aquesta setmana a classe hem vist com fer un projecte.  El primer dia fou una explicació en general, per poder anar fent-nos una idea de com podríem anar orientant els nostres projectes.

Aixina, ens posarem per grups per a què el professor poguera passar per tots els grups i poder parlar sobre les idees que teníem. Quan arribà a nosaltres li comentarem la nostra proposta que tractava de fer dinàmiques amb xiquets i xiquetes de 10 a 12 anys, orientades a fomentar els valors, com poden ser: empatia, respecte, igualtat i inclusió. Algunes dinàmiques orientades a ficar-se en la pell dels demés com podria ser, posar-se en el lloc d'una persona amb diversitat funcional, una persona del col·lectiu LGTBI i una persona de la tercera edat. Seguint un poc les seues indicacions aplegarem a una idea més concreta i més centrada.

Aquesta classe ens recordà molt a l'assignatura d'Educació social que tinguerem en segon de grau, on també ferem un projecte amb característiques molt similars. Encara que haguerem pogut utilitzar la idea d'eixe projecte per a aquesta assignatura, hem decidit no fer-ho per a així innovar i conèixer diferents temàtiques.

La següent classe fou més teòrica, ja que es dedicà a explicar la part més densa del projecte. Explicà totes les pautes a seguir per a què poguerem començar en les redaccions del treball el més aviat possible.

Encara que aquest dia ens explicà com fer el projecte, nosaltres ja haviem començat a redactar-lo perquè ja teniem una base de l'altra assignatura. L'anterior projecte ens marcà  perquè li dedicarem molt de temps, i el resultat d'aquest va ser satisfactòri.

A més de realitzar el projecte per escrit, tenim la intenció de portar-lo a cap en el col·legi Maria Auxiliadora de Sueca. Tot dependrà del temps que disposem en acabar la part teòrica, però encara que no pugam seguir el cronograma que establirem, si que desitgem dur a cap alguna de les dinàmiques per vore'ns a nosaltres mateixa en acció.

Creguem que la realització d'aquest treball té com a finalitat aprendre a fer projectes ja que per a la nostra formació és molt útil i necessari, i el fet de dur a cap aquest projecte té per objectiu fomentar la participació en animació sociocultural en persones.

Videos ràpid i senzills

El dia 15 de novembre, vam tindre l'oportunitat de veure les altres pel·lícules dels/les nostres companys/es i vam poder confirmar que era possible fer una pel·lícula en tres hores, i treure imatges molt divertides, amb pocs recursos, sense cost, una sola presa i tant sols un mòbil.

Va haver diferents temàtiques, alguns grups feren vídeos relacionats en el tema laboral, altres en el de gènere i nosaltres dels tòpics.

La veritat és que els vídeos foren molt interessants, i per al poc de temps que teníem per a realitzar-los eixiren molt bé. El nostre vídeo no va ser ben entès, ja que era un gènere còmedia/terror, per la qual cosa va confondre un poc a la resta de companys/es i al professor.  Però una vegada explicarem la idea i aclarirem dubtes, ho entengueren i poguren veure el que havíem intentar plasmar. 

I si fem una pel·lícula?

Aquesta classe, es va dividir en dos parts, la primera part va ser teòrica en la que parlarem sobre l'animació sociocultural en la infància, la seua importància i diferents maneres de poder portar l'animació sociocultural als més menuts.

Quan vam acabar la classe de teoria, passarem a la segona part de la classe i més extensa, en la que realitzarem una activitat més dinàmica: Taller de pel·lícules participatives. Aquesta activitat tracta de realitzar un vídeo, en el qual es mostre alguna problemàtica real de la joventut. 

El taller es dividix en tres fases, ens vam quedar en la primera fase, en que vam seguir els següents  passos: 

En primer lloc, elegir un director de camera, és a dir una persona encarregada de la càmera, la qual serà l'única persona que utilitzarà la camera. Serà la persona responsable de dirigir tot el procés de creació de la pel·lícula i de les filmacions. 

En segon lloc, triar el/la Controlador/a de Tempo,  el grup ha d'elegir una persona per a controlar el temps i a d'avisar al grup cada 15 minuts, perquè l'equip sàpiga el temps que queda. 

En tercer lloc, elegir el gènere de la pel·lícula, el director ha d'escriure el gènere que es va a realitzar, o per exemple la unió de més d'un gènere.

Per a continuar, haviem de triar un títol per a la nostra pel·lícula.

Per últim, a partir del títol, escollir la idea per a fer la Storyline de la pel·lícula, on el grup ha de llançar les idees que té cadascun dels components (BrainStorming).
 Aleshores, de totes les idees que han anat sorgint, s'elegeixen 6 idees.

Per a poder portar endavant la idea, s'han de crear els diàlegs i els personatges, s'han de crear els diàlegs resumits en 8 o 12 frases. Una vegada tot filmat, el temps total de les pel·lícules ha de ser de al voltant de,  7 minuts. 

Realment, en aquest moment ens vam donar compte que era possible tenir el guió d'una pel·lícula en molt poc de temps, ja que amb les idees dels participants del grup era molt ràpid traure idees genials i moltes més idees, que eren tan creatives que fins i tot se'ns era impossible representar per la falta de recursos.
La següent classe continuarem amb la realització del video, en aquesta classe, passarem a l'acció.

Havíem de seguir unes regles de filmació, aquestes eren 7:

1. Temps: una hora per assajar i per a filmar tota la pel·lícula. La pel·lícula ha de ser de 7 minuts.
2. S'ha de grabar a una presa, la finalitat és: un take és un bon take.
3. Ordre cronològica: l'ordre de les filmacions és l'ordre cronològica de la graella feta a la fase anterior. No pot haver edició de les imatges.
4. La primera imatge ha de ser un cartell amb el títol de la pel·lícula i l'última un cartell amb els noms dels actors, actrius i l'operador de càmera.
5. L'operadora de càmera ha de tenir calma i preparar en paciència i cura la filmació de cada escena. Ha de donar instruccions sobre allò que s'ha de fer i tot el món ha d'obeir a l'operadora.
6. L'operadora ha de cridar ACCIÓ! cada vegada que comença a filmar i el grup ha de respectar l'ordre. Després de cridar ACCIÓ! ha d'apretar el botó de REC per a filmar. En acabar de filmar para de grabar i diu ESTÀ FET.
   
7. La perfecció és l'enemiga. Procurar la perfecció en aquesta activitat desmotiva i fa perdre molt de temps. Les errades es fan divertides.

 Així, procedim a explicar un poc la nostra idea i el que ferem. La idea que va tindre el nostre grup va ser de recrear 12 tòpics de l'adolescència com per exemple, agradar-li al xic que t'agrada, arribar tard a casa, l'adicció a les xarxes socials, popularitat, drogadicció, competitivitat, problemes alimentàris, respecte per els professors, medi ambient, adoctrinament, embaras no desitjat i la resposabilitat.

Aquestes eren les nostres idees pricipals, però a l'hora de gravar pensarem que se'ns feia impossible fer algunes de les idees que havíem pensat, ja que requerien de molt de material, pel qual vam decidir de fer les 6 que "menys materials" necessitaven. 

Quan escriguerem els diàlegs i vegerem tots els personatges que ens feien falta per a cada escena, procedirem a fer un sorteig, per a que totes eixirem al vídeo per igual.

Una vegada fet el sorteig, eixirem de classe per començar a gravar. Anarem a les escales de fora la facultat, a algunes aules, i a l'eixida. Aquests foren els nostres escenaris, ja que erem moltes persones i cadascuna era de diferent lloc i no hi havia possibilitat de quedar. A més, qu ela intenció era gravar el vídeo en horari de classe i demostrar que en poc de temps és pot fer un bon vídeo.

Després de gravar, elegirem una persona que s'encarregara d'ajuntar totes les escenes i procedira a montar el que seria una pel·lícula.

Dies després la persona que s'encarregava del muntatge, ens envià el vídeo per a que vegerem com havia quedat, i així decidirem donar el vist bó per a presentar en classe.

Van ser dues classes molt divertides i dinàmiques, ja que mai haviem fet el muntatge d'una pel·lícula en tant poc de temps, però gràcies a això, ens adonarem que era possible fer un bon vídeo. 

Encara que sobretot, el que més ens va agradar foren les rises i els bons moments que passarem a l'hora de fer la gravació. Les tomes falses han quedat guardades per a l'eternitat, i és un bon record dels moments que passem a la universitat.

La veritat és, que ens agradaria fer més classes així, perquè no són classes tant teòriques i serveixen un poc també per desconectar del pes que suposa estar en la universitat i disfrutar del moment.

Tercera edat i animació sociocultural

El dimarts 23 d'octubre realitzarem una classe teòrica sobre l'animació sociocultural en la tercera edat.

Començarem parlant de la importància de possibilitar a la gent gran la seua realització personal, la comprensió del seu entorn i la participació en la vida comunitària.

Un dels objectius que comporta l'animació sociocultural en aquest sector és la millora de la qualitat de vida i integració social en les diferents àrees de la nostra societat.

Per a realitzar aquestes activitats existeixen certes institucions, com són: els centres Municipals d'Activitats de Persones Majors, les llars dels jubilats, Centres de Dia i Residències, la Universitat Popular, entre altres.

A més, poguérem compartir les experiències de companys i companyes que realitzaren les pràctiques de segon grau en centres de residència i pogueren conviure l'animació sociocultural en viu.

Com a experiència personal, a la Residència en què estiguérem  es realitzava un programa d'Atenció Individualitzat, en el que es tenien en compte les necessitats de cadascú dels residents, per a poder fer activitats adaptades a aquestes persones.
A aquesta residència on una de les companyes ha estat realitzant les pràctiques curriculars de segon curs, es realitzaven diferents activitats i solien estar relacionades amb els festius o temps marcats. Quan es va fer taller de cuina, vam realitzar coquets, dolç típic nadalenc, i aquesta activitat es va realitzar la setmana d'abans al dia de Nadal. Feien setmanalment taller de pintura, depén de les necessitats de cada persona major, adaptaven aquest taller, per exemple, hi havia una senyora que havia sofrit un ictus i havia perdut mobilitat en la seua part esquerra, però aquesta senyora havia sigut artista durant tota la seua vida, i no volia perdre aquesta habilitat, aleshores la TASOC, preparava un cavallet diferent per a aquesta senyora. A més, de les pintures més originals realitzaven xicotetes exposicions pels corredors de la residència, perquè tots pogueren gaudir d'aquelles obres.
Al tractar-se de persones majors, no oblidaven aquelles vesprades de divendres de bingo! Així com tampoc deixaven de costat, les meravelloses vesprades de diumenge de cine, encara que el cine haja canviat molt, les pel·lícules que visualitzaven eren aquelles pel·lícules en blanc i negre.
No faltaven les eixides de la residència, per a visitar algun lloc dels voltants, ja fora la platja, o qualsevol exposició d'art, així com el mercat dels divendres al poble. En aquest cas, no tots podien acudir, perquè hi havia residents que no tenien suficient mobilitat per a moure's amb certa independència.
En aquest video, deixem un exemple de moltes de les activitats que es realitzen en una residència per als nostres majors.

Així i tot, encara que es realitzen moltes activitats per a les persones majors, pesem que no són suficients, perquè moltes vegades els tractem amb certa inferioritat, com si a penes tingueren formació, i en canvi aquestes persones majors, necessiten millorar la seua qualitat de vida i les seues relacions. Deurien buscar-se activitats molt més profundes, que els portaren a la reflexió.

La nostra companya, mentre realitzava pràctiques, va dur una proposta d'activitats per a les persones majors, una proposta d'activitat que va resultar prou exitosa entre els majors, ja que els va ajudar a reflexionar en quin món estem vivint, i van eixir reflexions molt boniques, basades en la seua infantesa, infantesa en molts casos, marcada per una guerra civil i una dictadura.

En finalitzar aquesta activitat, moltes persones majors, van anar a felicitar a aquesta companya, perquè per fi, algú s'havia preocupat un poc per mostrar-los que estava passant allí fora de la residència.

Treballar amb persones majors, és molt gratificant.

Realment som capaços d'empatitzar?

En aquesta sessió hem visionat diferents documentals que ens han mostrat com se senten les persones que es troben incloses en col·lectius marginals.

El primer que hem vist ha estat realitzat dins de la presó de Picassent, els protagonistes, uns reclusos d'aquesta presó, comparteixen quina visió tenen de la societat des de dins de la presó, i quin sentiment tenen quan són tractats des de la societat exterior a la presó.

Aquests presos, en veure's davant d'una càmera, no queden reprimits, tot el contrari, veuen una oportunitat d'expressar i transmetre els seus sentiments i emocions, així com mostrar la seua veu crítica que denuncia diferents situacions amb les quals no estan d'acord.

L'altre documental, ha sigut "Amb altres ulls" documental que tracta un projecte realitzat al barri del Cabanyal de València. Aquest documental és un projecte de fotografia participativa per als alumnes del col·legi Santiago Apóstol del barri del Cabanyal de València.

En aquest projecte s'utilitza la fotografia com a una tècnica cultural per a fomentar el desenvolupament humà, una ferramenta per a afavorir la participació i així poder mostrar la realitat des d'un punt intern de cadascun dels alumnes d'aquest col·legi.

Documental "Amb altres ulls"

Per últim, altre llargmetratge que hem vist ha sigut "Los niños del barrio rojo" (Born Into Brothels: Calcutta's Red Light Kids) de l'any 2004 i guanyador de l'Oscar al millor documental, ens ha mostrat  com mentre es documenten les experiències de les prostitutes de Calcuta, la periodista Zana Briski anima als xiquets a gravar les seues vides amb les seues càmeres.

Los niños del barrio rojo

Amb aquests documentals, el que s'intentava era empatitzar, amb diferents col·lectius, posant-nos en la seua pell i veure de manera pràctica com podria ser la nostra actuació en diferents projectes d'intervenció, en els que els subjectes són beneficiaris, tracten la seua problemàtica i a més són part del seu propi canvi.

Educació bancària?

Encara que el llibre "Pedagogia de l'oprimit" és de l'any 1968, avui en dia que segueix llegint-se és com si del present mateix estaguera parlant,

L'educació que existeix és unidireccinal, del educand a l'educat. No hi ha retroacció ni retroalimentació. És així com s'aprèn?

Pensem que no. L'educació és garanteix i es nutreix d'ambdues parts, tant l'educador pot educar, com els educats poden aportar idees als/es  educadors/es. És això el que hem de transmetre a les pròximes generacions. Hem de fer veure que és una constant educació d'uns a altres i que va i torna.

A més, per a no perdre la costum, seguim aprenent a mirar-nos als ulls, a saber comunicar-nos sense paraules, amb l’expressió del nostre cos, seguim intentant perdre la vergonya, i com no, seguim intentant ser un grup unit.

Què és l'animació sociocultural?

Un text ha llegir que ens ha deixat les idees més clares sobre què és l’animació sociocultural?
Haviem d'elegir un paràgraf que ens havera paregut interesant o que ens havera cridat l'atenció, i després a classe comentariem casacú el paràgraf que havia triat i perquè.
Aquesta és una manera de comentar el text seguint un ordre.

El text de José Mª Barrado Garcia ens ha fet adonar-nos de les idees errònies que moltes vegades existeixen sobre aquest concepte, que a més estan molt extenses. L’animació sociocultural no és una educació mecanicista i culturalista, no és popularització, no és un entreteniment, no és la utilització d’unes tècniques asèptiques, no és sols una acció generosa, no és una suma d’accions inconnexes, no és un calendari d’activitats, no és una política institucional asfixiant, no és un trasplant de models externs, no és una mercantilització. L’animació sociocultural és relació entre animació sociocultural i projecte de cultura i societat, és un element transformador, és una forma de participació comunitària, fomenta la vida associativa, l’animació sociocultural com a procés, tot el canvi necessita un procés, l’animació sociocultural és també una pedagogia. En l’animació sociocultural l’individu no és un subjecte com de vegades és vist, l’individu ha de ser objecte i part del seu propi canvi i esta és una de les característiques més importants de l’animació sociocultural, individu objecte, no subjecte.

La classe d'avui ens ha ajudat a comprendre millor el terme d'animació sociocultural, ja que aquesta és la base per poder entendre i que ens servisca de profit l'assignatura.

Per tant, que és l'animació sociocultural?

Animació és descobriment.
Animació és compatir moments.
Animació és aprendre jugant.
Animació és fomentar la creativitat.
Animació és aprendre dels que més saben.

Primera classe, primer contacte

Nou curs, últim curs, nova assignatura, nous objectius. Pot ser teníem una idea un poc diferent del que podria ser aquesta assignatura. Amb aquesta assignatura anem a aprendre noves dinàmiques d’animació sociocultural, saber arribar a qualsevol grup social amb els diferents recursos que anem a obtindre en aquesta assignatura. Hi ha un requisit fonamental, perdre la vergonya, aprendre a expressar utilitzant el cos, una mirada, un moviment… Així hem començat les classes, amb expressió corporal, tècniques del teatre social, per a saber trobar-nos en la mirada, coordinar-nos i crear un vincle entre tots nosaltres que a l’hora de treballar ens serà de gran ajuda.

L'animació sociocultural la podem definir dient que és un conjunt de pràctiques socials que tenen com a finalitat estimular la iniciativa i participar de les comunitats en el procés del seu propi desenvolupament i en la dinàmica global de la vida sociopolítica en què estan integrades.
El seu objectiu és promoure processos de participació social i impulsar el protagonisme organitzat dels ciutadans en la vida social i cultural de la seua comunitat, en el seu desenvolupament, perquè puguen transformar-la en la mesura dels seus interessos i necessitats.

Aquesta assignatura ens aportarà com a treballadors i treballadores socials aprendre un model d'acció amb un enfocament educatiu i participatiu en què les activitats culturals i d'oci es converteixen en una poderosa ferramenta d'acció social.

Encara que avui és la primera classe, pensem que aquesta assignatura és diferent a la resta, ja que ens aportarà coneixements més pràctics sobre el treball social.