Començem el projecte!

Aquesta setmana a classe hem vist com fer un projecte.  El primer dia fou una explicació en general, per poder anar fent-nos una idea de com podríem anar orientant els nostres projectes.

Aixina, ens posarem per grups per a què el professor poguera passar per tots els grups i poder parlar sobre les idees que teníem. Quan arribà a nosaltres li comentarem la nostra proposta que tractava de fer dinàmiques amb xiquets i xiquetes de 10 a 12 anys, orientades a fomentar els valors, com poden ser: empatia, respecte, igualtat i inclusió. Algunes dinàmiques orientades a ficar-se en la pell dels demés com podria ser, posar-se en el lloc d'una persona amb diversitat funcional, una persona del col·lectiu LGTBI i una persona de la tercera edat. Seguint un poc les seues indicacions aplegarem a una idea més concreta i més centrada.

Aquesta classe ens recordà molt a l'assignatura d'Educació social que tinguerem en segon de grau, on també ferem un projecte amb característiques molt similars. Encara que haguerem pogut utilitzar la idea d'eixe projecte per a aquesta assignatura, hem decidit no fer-ho per a així innovar i conèixer diferents temàtiques.

La següent classe fou més teòrica, ja que es dedicà a explicar la part més densa del projecte. Explicà totes les pautes a seguir per a què poguerem començar en les redaccions del treball el més aviat possible.

Encara que aquest dia ens explicà com fer el projecte, nosaltres ja haviem començat a redactar-lo perquè ja teniem una base de l'altra assignatura. L'anterior projecte ens marcà  perquè li dedicarem molt de temps, i el resultat d'aquest va ser satisfactòri.

A més de realitzar el projecte per escrit, tenim la intenció de portar-lo a cap en el col·legi Maria Auxiliadora de Sueca. Tot dependrà del temps que disposem en acabar la part teòrica, però encara que no pugam seguir el cronograma que establirem, si que desitgem dur a cap alguna de les dinàmiques per vore'ns a nosaltres mateixa en acció.

Creguem que la realització d'aquest treball té com a finalitat aprendre a fer projectes ja que per a la nostra formació és molt útil i necessari, i el fet de dur a cap aquest projecte té per objectiu fomentar la participació en animació sociocultural en persones.

Videos ràpid i senzills

El dia 15 de novembre, vam tindre l'oportunitat de veure les altres pel·lícules dels/les nostres companys/es i vam poder confirmar que era possible fer una pel·lícula en tres hores, i treure imatges molt divertides, amb pocs recursos, sense cost, una sola presa i tant sols un mòbil.

Va haver diferents temàtiques, alguns grups feren vídeos relacionats en el tema laboral, altres en el de gènere i nosaltres dels tòpics.

La veritat és que els vídeos foren molt interessants, i per al poc de temps que teníem per a realitzar-los eixiren molt bé. El nostre vídeo no va ser ben entès, ja que era un gènere còmedia/terror, per la qual cosa va confondre un poc a la resta de companys/es i al professor.  Però una vegada explicarem la idea i aclarirem dubtes, ho entengueren i poguren veure el que havíem intentar plasmar. 

I si fem una pel·lícula?

Aquesta classe, es va dividir en dos parts, la primera part va ser teòrica en la que parlarem sobre l'animació sociocultural en la infància, la seua importància i diferents maneres de poder portar l'animació sociocultural als més menuts.

Quan vam acabar la classe de teoria, passarem a la segona part de la classe i més extensa, en la que realitzarem una activitat més dinàmica: Taller de pel·lícules participatives. Aquesta activitat tracta de realitzar un vídeo, en el qual es mostre alguna problemàtica real de la joventut. 

El taller es dividix en tres fases, ens vam quedar en la primera fase, en que vam seguir els següents  passos: 

En primer lloc, elegir un director de camera, és a dir una persona encarregada de la càmera, la qual serà l'única persona que utilitzarà la camera. Serà la persona responsable de dirigir tot el procés de creació de la pel·lícula i de les filmacions. 

En segon lloc, triar el/la Controlador/a de Tempo,  el grup ha d'elegir una persona per a controlar el temps i a d'avisar al grup cada 15 minuts, perquè l'equip sàpiga el temps que queda. 

En tercer lloc, elegir el gènere de la pel·lícula, el director ha d'escriure el gènere que es va a realitzar, o per exemple la unió de més d'un gènere.

Per a continuar, haviem de triar un títol per a la nostra pel·lícula.

Per últim, a partir del títol, escollir la idea per a fer la Storyline de la pel·lícula, on el grup ha de llançar les idees que té cadascun dels components (BrainStorming).
 Aleshores, de totes les idees que han anat sorgint, s'elegeixen 6 idees.

Per a poder portar endavant la idea, s'han de crear els diàlegs i els personatges, s'han de crear els diàlegs resumits en 8 o 12 frases. Una vegada tot filmat, el temps total de les pel·lícules ha de ser de al voltant de,  7 minuts. 

Realment, en aquest moment ens vam donar compte que era possible tenir el guió d'una pel·lícula en molt poc de temps, ja que amb les idees dels participants del grup era molt ràpid traure idees genials i moltes més idees, que eren tan creatives que fins i tot se'ns era impossible representar per la falta de recursos.
La següent classe continuarem amb la realització del video, en aquesta classe, passarem a l'acció.

Havíem de seguir unes regles de filmació, aquestes eren 7:

1. Temps: una hora per assajar i per a filmar tota la pel·lícula. La pel·lícula ha de ser de 7 minuts.
2. S'ha de grabar a una presa, la finalitat és: un take és un bon take.
3. Ordre cronològica: l'ordre de les filmacions és l'ordre cronològica de la graella feta a la fase anterior. No pot haver edició de les imatges.
4. La primera imatge ha de ser un cartell amb el títol de la pel·lícula i l'última un cartell amb els noms dels actors, actrius i l'operador de càmera.
5. L'operadora de càmera ha de tenir calma i preparar en paciència i cura la filmació de cada escena. Ha de donar instruccions sobre allò que s'ha de fer i tot el món ha d'obeir a l'operadora.
6. L'operadora ha de cridar ACCIÓ! cada vegada que comença a filmar i el grup ha de respectar l'ordre. Després de cridar ACCIÓ! ha d'apretar el botó de REC per a filmar. En acabar de filmar para de grabar i diu ESTÀ FET.
   
7. La perfecció és l'enemiga. Procurar la perfecció en aquesta activitat desmotiva i fa perdre molt de temps. Les errades es fan divertides.

 Així, procedim a explicar un poc la nostra idea i el que ferem. La idea que va tindre el nostre grup va ser de recrear 12 tòpics de l'adolescència com per exemple, agradar-li al xic que t'agrada, arribar tard a casa, l'adicció a les xarxes socials, popularitat, drogadicció, competitivitat, problemes alimentàris, respecte per els professors, medi ambient, adoctrinament, embaras no desitjat i la resposabilitat.

Aquestes eren les nostres idees pricipals, però a l'hora de gravar pensarem que se'ns feia impossible fer algunes de les idees que havíem pensat, ja que requerien de molt de material, pel qual vam decidir de fer les 6 que "menys materials" necessitaven. 

Quan escriguerem els diàlegs i vegerem tots els personatges que ens feien falta per a cada escena, procedirem a fer un sorteig, per a que totes eixirem al vídeo per igual.

Una vegada fet el sorteig, eixirem de classe per començar a gravar. Anarem a les escales de fora la facultat, a algunes aules, i a l'eixida. Aquests foren els nostres escenaris, ja que erem moltes persones i cadascuna era de diferent lloc i no hi havia possibilitat de quedar. A més, qu ela intenció era gravar el vídeo en horari de classe i demostrar que en poc de temps és pot fer un bon vídeo.

Després de gravar, elegirem una persona que s'encarregara d'ajuntar totes les escenes i procedira a montar el que seria una pel·lícula.

Dies després la persona que s'encarregava del muntatge, ens envià el vídeo per a que vegerem com havia quedat, i així decidirem donar el vist bó per a presentar en classe.

Van ser dues classes molt divertides i dinàmiques, ja que mai haviem fet el muntatge d'una pel·lícula en tant poc de temps, però gràcies a això, ens adonarem que era possible fer un bon vídeo. 

Encara que sobretot, el que més ens va agradar foren les rises i els bons moments que passarem a l'hora de fer la gravació. Les tomes falses han quedat guardades per a l'eternitat, i és un bon record dels moments que passem a la universitat.

La veritat és, que ens agradaria fer més classes així, perquè no són classes tant teòriques i serveixen un poc també per desconectar del pes que suposa estar en la universitat i disfrutar del moment.

Tercera edat i animació sociocultural

El dimarts 23 d'octubre realitzarem una classe teòrica sobre l'animació sociocultural en la tercera edat.

Començarem parlant de la importància de possibilitar a la gent gran la seua realització personal, la comprensió del seu entorn i la participació en la vida comunitària.

Un dels objectius que comporta l'animació sociocultural en aquest sector és la millora de la qualitat de vida i integració social en les diferents àrees de la nostra societat.

Per a realitzar aquestes activitats existeixen certes institucions, com són: els centres Municipals d'Activitats de Persones Majors, les llars dels jubilats, Centres de Dia i Residències, la Universitat Popular, entre altres.

A més, poguérem compartir les experiències de companys i companyes que realitzaren les pràctiques de segon grau en centres de residència i pogueren conviure l'animació sociocultural en viu.

Com a experiència personal, a la Residència en què estiguérem  es realitzava un programa d'Atenció Individualitzat, en el que es tenien en compte les necessitats de cadascú dels residents, per a poder fer activitats adaptades a aquestes persones.
A aquesta residència on una de les companyes ha estat realitzant les pràctiques curriculars de segon curs, es realitzaven diferents activitats i solien estar relacionades amb els festius o temps marcats. Quan es va fer taller de cuina, vam realitzar coquets, dolç típic nadalenc, i aquesta activitat es va realitzar la setmana d'abans al dia de Nadal. Feien setmanalment taller de pintura, depén de les necessitats de cada persona major, adaptaven aquest taller, per exemple, hi havia una senyora que havia sofrit un ictus i havia perdut mobilitat en la seua part esquerra, però aquesta senyora havia sigut artista durant tota la seua vida, i no volia perdre aquesta habilitat, aleshores la TASOC, preparava un cavallet diferent per a aquesta senyora. A més, de les pintures més originals realitzaven xicotetes exposicions pels corredors de la residència, perquè tots pogueren gaudir d'aquelles obres.
Al tractar-se de persones majors, no oblidaven aquelles vesprades de divendres de bingo! Així com tampoc deixaven de costat, les meravelloses vesprades de diumenge de cine, encara que el cine haja canviat molt, les pel·lícules que visualitzaven eren aquelles pel·lícules en blanc i negre.
No faltaven les eixides de la residència, per a visitar algun lloc dels voltants, ja fora la platja, o qualsevol exposició d'art, així com el mercat dels divendres al poble. En aquest cas, no tots podien acudir, perquè hi havia residents que no tenien suficient mobilitat per a moure's amb certa independència.
En aquest video, deixem un exemple de moltes de les activitats que es realitzen en una residència per als nostres majors.

Així i tot, encara que es realitzen moltes activitats per a les persones majors, pesem que no són suficients, perquè moltes vegades els tractem amb certa inferioritat, com si a penes tingueren formació, i en canvi aquestes persones majors, necessiten millorar la seua qualitat de vida i les seues relacions. Deurien buscar-se activitats molt més profundes, que els portaren a la reflexió.

La nostra companya, mentre realitzava pràctiques, va dur una proposta d'activitats per a les persones majors, una proposta d'activitat que va resultar prou exitosa entre els majors, ja que els va ajudar a reflexionar en quin món estem vivint, i van eixir reflexions molt boniques, basades en la seua infantesa, infantesa en molts casos, marcada per una guerra civil i una dictadura.

En finalitzar aquesta activitat, moltes persones majors, van anar a felicitar a aquesta companya, perquè per fi, algú s'havia preocupat un poc per mostrar-los que estava passant allí fora de la residència.

Treballar amb persones majors, és molt gratificant.