martes, 30 de octubre de 2018

Realment som capaços d'empatitzar?

En aquesta sessió hem visionat diferents documentals que ens han mostrat com se senten les persones que es troben incloses en col·lectius marginals.
El primer que hem vist ha estat realitzat dins de la presó de Picassent, els protagonistes, uns reclusos d'aquesta presó, comparteixen quina visió tenen de la societat des de dins de la presó, i quin sentiment tenen quan són tractats des de la societat exterior a la presó.

Aquests presos, en veure's davant d'una càmera, no queden reprimits, tot el contrari, veuen una oportunitat d'expressar i transmetre els seus sentiments i emocions, així com mostrar la seua veu crítica que denuncia diferents situacions amb les quals no estan d'acord.







L'altre documental, ha sigut "Amb altres ulls" documental que tracta un projecte realitzat al barri del Cabanyal de València. Aquest documental és un projecte de fotografia participativa per als alumnes del col·legi Santiago Apóstol del barri del Cabanyal de València.
En aquest projecte s'utilitza la fotografia com a una tècnica cultural per a fomentar el desenvolupament humà, una ferramenta per a afavorir la participació i així poder mostrar la realitat des d'un punt intern de cadascun dels alumnes d'aquest col·legi.

Documental "Amb altres ulls"


Per últim, altre llargmetratge que hem vist ha sigut "Los niños del barrio rojo" (Born Into Brothels: Calcutta's Red Light Kids) de l'any 2004 i guanyador de l'Oscar al millor documental, ens ha mostrat  com mentre es documenten les experiències de les prostitutes de Calcuta, la periodista Zana Briski anima als xiquets a gravar les seues vides amb les seues càmeres.

Los niños del barrio rojo


Amb aquests documentals, el que s'intentava era empatitzar, amb diferents col·lectius, posant-nos en la seua pell i veure de manera pràctica com podria ser la nostra actuació en diferents projectes d'intervenció, en els que els subjectes són beneficiaris, tracten la seua problemàtica i a més són part del seu propi canvi.

jueves, 4 de octubre de 2018

Educació bancària?

Encara que el llibre "Pedagogia de l'oprimit" és de l'any 1968, avui en dia que segueix llegint-se és com si del present mateix estaguera parlant,

L'educació que existeix és unidireccinal, del educand a l'educat. No hi ha retroacció ni retroalimentació. És així com s'aprèn?

Pensem que no. L'educació és garanteix i es nutreix d'ambdues parts, tant l'educador pot educar, com els educats poden aportar idees als/es  educadors/es. És això el que hem de transmetre a les pròximes generacions. Hem de fer veure que és una constant educació d'uns a altres i que va i torna.

A més, per a no perdre la costum, seguim aprenent a mirar-nos als ulls, a saber comunicar-nos sense paraules, amb l’expressió del nostre cos, seguim intentant perdre la vergonya, i com no, seguim intentant ser un grup unit.