miércoles, 2 de enero de 2019

Última setmana de classe

L'última setmana de classe, el que ens hem dedicat a fer és anar rematant el projecte, per a poder presentar-lo i realitzar-lo.

Hem dedicat moltes hores a aquest projecte, però sobretot en pensar totes les activitats que deuríem fer. Després de dies pensant, hem aconseguit tindre les activitats que ens feien falta per a totes les sessions que havíem planejat. És important dedicar temps a l'elecció de les activitats, ja que cada sessió estava enfocada a un cert aspecte i aquest havia de ser treballat en profunditat. Així cada sessió comença en un moment de distensió, per a continuar amb una xicoteta relaxació per a fomentar la concentració dels participants. Així doncs, pensem que seria molt més fàcil entrar en la participació de les dinàmiques educadores. Una vegada acabades les activitats enfocades als valors, se realitzarà una xicoteta relaxació, per a poder calmar a l'alumnat i així poder començar la part de les reflexions i avaluacions d'una forma molt més calmada, per a poder extraure reflexions molt més profundes. Finalment, ha quedat amb 11 sessions, en les quals es realitzen diverses activitats, enfocades a diferents col·lectius, per a fomentar els valors com la inclusió social, el respecte, la igualtat i l'empatia.

Després de tindre totes les activitats, quadrades en sessions, el que hem fet és posar-nos a fer els cronogrames de les activitats i les diferents sessions, per tindre-ho tot ben dissenyat per a la posada en marxa. Així com els recursos humans, els recursos materials i el pressupost amb el qual comptàvem inicialment, i el finançament.

El nostre projecte, a més de les dinàmiques amb finalitats educadores, presenta una idea que no podia quedar-se sols a les nostres ments. Aquesta idea, era una idea, per a no deixar el projecte finalitzat una vegada acabaren les 11 sessions i la nostra presència com a educadores no puga ser necessària. 
Aquesta consistia a dissenyar uns tapets per a la taula a l'hora del menjador, aquests tapets recollien històries de persones que han fet història, que han aconseguit grans èxits, sent persones amb diversitat funcional. 
A la part posterior hi havia "crucigrames" i una sopa de lletres per a no oblidar conceptes importants que havien sigut treballats a les sessions anteriors, i que tenien a veure amb les històries de persones amb diversitat funcional.


Amb els tapets, es pretén continuar amb la tasca d'educar amb valors, però sent prescindible la nostra presència al centre escolar, ja que les educadores no podem estar allí infinitament.

Amb la finalització i realització del projecte ens hem adonat que se’ns ha fet molt útil el portar-lo a pràctica, ja que no es queda sols en un treball escrit, com sempre, i això ens ha ajudat a veure’ns en acció. A més, ens ha fet créixer des d’un àmbit més professional i ens ha dotat d’experiència, quan mai abans havíem portat el projecte a cap.

martes, 18 de diciembre de 2018

Posada en marxa

Aquestes dos últimes setmanes hem continuat fent el projecte.

Hem estat fent la part més dura del treball que és la teòrica que compren els següents apartats: descripció, justificació, destinataris, objectius i organització i metodologia.

Després hem començat a fer una plutja d'idees d'activitats que podiem porta a cap per al projecte, per tant, per posar-nos en situació decidirem realitzar algunes de les acitivtats que havíem plantejat per veure com seria desenvolupar-les en un ambient real.

Ho ferem al col·legi Maria Auxiliadora de Sueca durant els dies 27 de novembre i el 4 de desembre.




El que volíem aconseguir a l’hora de dissenyar aquesta intervenció era visibilitzar els valors,com són la inclusió social, la igualtat, el respecte i l’empatia en els menors, cap als col·lectius LGTBI, diversitat funcional i diferents grups ètnics. Per a això, pensarem en realitzar les següents activitats:

El primer dia que anarem ferem la presentació i distenció, la dinàmica “CAMINA COM PUGUES” i la dinàmica “CIRCUIT A CEGUES”.
En la presentació el que preteniem era donar-nos a conèixer, conèixer nosaltres també l’alumnat en qui anavem a tractar, per a així poder crear un vincle entre el grup i nosaltres. Al mateix temps que intentavem alliberar tensions de la situació del primer moment i trencar el gel.
En aquest punt, aconseguirem el que preteniem, ja que la notícia de realitzar aquestes dinàmiques els feia eixir de la rutina diària a l’escola i ho reberen amb molta il·lusió i entusiasme.

La primera dinàmica que realitzarem va ser “CAMINA COM PUGUES”. Sabem que és molt difícil caminar en línea recta sense veure res, a més, nosaltres mateixa ho havíem intentat prèviament, i ens havia resultat fallit, per això decidirem que seria interessant que l’alumnat poguera posar-se en la pell d’una persona cega a partir d’aquesta pràctica.
A primera vista, a l’alumnat li pareixia una tasca fàcil, i es “burlava” del/a company/a que ho estava fent, però en el moment que ho feien, vegeren la gran dificultat que tenia una tasca que pareixia tant senzilla. Quan acabaven el recorregut, i veien la línea que havien fet, se n’adonaven i s’asombraven de que no havien fet el trajecte en línea recta. 
Així, pogueren reflexionar, que si ells/es no havien pogut caminar 6 metres en línea recta, com seria la vida per a una persona que no pot veure mai res del que hi ha al seu voltant.

La segona dinàmica va ser “CIRCUIT A CEGUES”. El que desitjavem era complementar l’activitat anterior, però amb un poc més de dificultat, ja que els posavem un circuit amb conos, però tenien l’ajuda d’un bastó. La idea era recrar el dia a dia d’una persona cega a l’hora de realitzar les seues activitats quotidianes.
El resultat que tinguerem de l’activitat va ser satisfactori, durant la dinamica poguerem observar diferents aspectes:
En un primer moment, la nostra idea era que intentaren fer el recorregut sols amb l’ajuda del bastó, i així ho explicarem, i molts dels/es alumnes ens preguntaven si podien fer-ho acompanyats/es d/algun/a company/a. Ens negarem, ja que volíem que experimentaren la sensació d’anar sols/es, que es com sol anar tota persona. Però una vegada havien fet totes les persones el recorregut sols/es, deixarem l’oportunitat de que anaren acompanyats/es. Vam veure, que en aquest segon recorregut, es sentien més còmodes i segurs, ja que en el primer, anaven sols/es i no tenien seguretat en si mateix.
Una vegada feta l’activitat, ens van dir com s’havien sentit durant el recorregut, digueren sentiments com: inseguretat, por, etern.. Reconegueren que la vida d’aquestes persones havia de ser molt dura perquè ells/es durant pocs minuts ho havien passat realment mal, i no s’imaginaven com podia ser tota una vida.
Al final de la vesprada, quan ja estavem finalitzant la sessió, ferem una xicoteta reflexió perquè ens digeueren que els havia paregut la nostra intervenció. Reberem comentaris positius, que ens animaren a continuar la tasca.
Per la nostra banda, ens quedarem amb una sensació reconfortable perquè reberem molta més predisposició de la que esperavem. La seua actitud era receptiva i això va facilitar molt més la realització de les dinàmiques.

En la segona sessió, que fou una setmana després, tornarem a fer un joc de presentació i distenció, per tal de recordar els nostres noms, i que ells/es ens els recordaren a nosaltres i per tal de relaxar el moment.
La primera dinàmica va ser “PARELLA O AMISTAT?”. El que buscàvem en aquesta dinàmica era que reflexionaren sobre que no s’ha de jutjar a les persones sense coneixer-les abans.
La reacció de l’alumnat va ser la següent: quan ixiren dos xics, la majoria dels xics digueren que havien alçat el cartell de parella perquè dos amics no podien fer-se mostres d’afecte. I la majoria de les xiques, alçaren el cartell d’amistat, perquè entre elles es més habitual mostrar-se eixe afecte. Quan ixiren les dos xiques, digueren la majora que era amistat, perquè veien bé que dos xiques es mostraren afecte. I quan ixiren un xic i una xica, tots digueren parella, perquè dos persones del sexe oposat no poden ser amics.
Per això l’alumnat alçà el full sempre dient que eren “parella” o “amistat”, deixant de banda l’opció “no sé”. Així, poguerem fer-los reflexionar sobre que no s’ha t’etiquetar a persones que no coneixen. A més, els ferem pensar sobre la temàtica de l’afecte, que no es una cosa de sexes.

Seguidament, ferem la dinàmica “NO EM TOQUES ELS OUS”. El que procuravem era seguir la línea anterior, no jutjar a les persones sense conéixer-les. 

Vam donar un ou a cada persona participant en la dinàmica i vam donar a cada xiquet i xiqueta la imatge d’una persona amb la descripció d’aquesta a la part de darrere i ells posaren en l’ou el nom de la persona de la imatge que tenien a les mans. Una vegada tenien el nom de la persona escrit a l’ou se’ls va demanar que el posaren o dins d’una safa on posa “sí” o dins d’una altra que posa “no”, després d’haver preguntat que si els voldrien com a amics. Una vegada els ous estagueren classificats en les dues safes cadascú agafà un ou, el que fora i se’ls demanà que el trencaren i el tiraren dins d’una safata. Finalment se’ls va fer la reflexió de que ara no es sap quin ou és quin i no sabiem quin estava en el grup de “sí” i quin en el de “no”, ja que per dins tots som iguals. 
Les persones que posaren el seu ou en la safata del “NO”, digueren que ho havien fet per la seua apariència física, i sentirem comentarios com: “per què poseu a moros”, “que li passa a esta dona, esque és molt lletja...”. Quan ja els teniem classificats, donarem l’oportunitat de si alguna persona desitjava canviar el seu ou de safata, ara era el moment. S’alçaren dos alumnes, una digué que volia posar el seu ou al “SÍ”, perquè si ella fora eixa persona no li agradaria quedar-se sense amistats, i l’altra, s’alça per fer el mateix, però perquè es sentia pressionada socialment, encara que ningú li va dir res, però nosaltres al veure-la dubtar, li diguerem que nosaltres no l’obligavem a res, ella era lliure, per tant, va decidir que l’ou es quedara en el “NO”.


Una vegada, tinguerem tots els ous trencats a la mateixa safata, els preguntarem “Ara qui és qui?” Pregunta a la que ninguna persona va saber respondre. Així, aprofitarem per a reflexionar que tota persona per fora és diferent, però per dins som iguals. 
Acabant aquesta activitat, s’acostava l’hora de l’acomiadament. 

Aquest dia se’ns va fer un poc més complicat, ja que les activitats en ous i en alumnes de 9 i 10 anys es feia arriscada. Però en general, la nostra intervenció va arribar a l’interior d’aquesta classe.
Per tant, després d’aquestes dos sessions i degut a l’impacte que havíem causat en l’alumnat, repartirem “UN TAPET UNA HISTÒRIA” a les tutores perquè el pugueren fer servir al menjador de l’escola tots els dies fins a final de curs, amb la finalitat de crear una continuitat amb els valors que hem estat treballant.

Ens ha agradat molt portar una part de les activitats a la pràctica, ja que pensem que ens és útil per a afavorir la nostra formació, ja que en acabar la carrera eixirem al món laboral i haurem de ser capaços de portar a cap allò que escrivim a un paper.


Grups Interactius

Arribant el final de quadrimestre, ja tenim molts dels treballs acabats i les pràctiques extracurriculars quasi acabades. D'aquesta experiència podem traure moltes coses positives.
El lloc de pràctiques és el col·legi Sant Vicent Ferrer de Llíria, en aquest col·legi ofereixen una innovadora proposta didàctica per als xiquets i xiquetes que estudien allí. Aquesta proposta s'anomena Grups Interactius, consisteix en unir a l'alumnat en grups reduïts, d'unes 4 a 6 persones, per a que una vegada proposats els diferents problemes, entre elles siguen capaços de resoldre'ls sense l'ajuda del docent. És una forma d'empoderament de l'alumnat, i crear una certa autonomia a l'hora de resoldre els problemes, en aquest cas són problemes matemàtics, però duts a la vida real, els fa ser més autònoms en els problemes del dia a dia i els proporciona ajuda per a no ser depenents.
Aleshores, quina seria la nostra tasca acudint com a voluntàries als Grups Interactius?
La nostra tasca, és ajudar al grup per a que no queden bloquejats en un problema i siguen incapaços d'avançar, tenim un paper dinamitzador dins del grup, així com evitar que es descentren amb temes aliens. Però... com ajudem a aquests grups si les voluntàries no poden entrar en la resolució del problema? El que fem, és llançar preguntes per a que l'alumnat siga capaç de tirar endavant, sense donar la resposta. Amb preguntes com: què pensa la resta? Esteu tots d'acord?, també a aquella persona que a penes participie, l'hem de convidar a participar, amb preguntes per a que es senta part del grup, com per exemple: I tu Pere, estàs d'acord amb la resta del grup? Pere, tu com ho faries per resoldre el problema?
Una característica dels Grups Interactius és que entre els companys i companyes del mateix grup, s'ajuden en cas de que algun component no entenga el que s'ha de realitzar. Normalment, els mateixos components dels grups es coneixen i ells mateixa saben quin dels seus companys o companyes necessiten ajuda, i sense sol·licitar-la, sempre l'ofereixen. En el cas, de que el voluntari, veu que algun membre necessita ajuda i el grup no l'oferix, sempre ha de preguntar si el podem ajudar. En aquest cas es llançarien preguntes com: algú pot explicar de nou que hem de fer? Algú pot ajudar a Laia, que s'ha perdut? Qui ho hagi entès pot ajudar-nos?
D'aquesta manera, exercim el paper dinamitzador, però no entrem mai a resoldre el problema donant-los les solucions.
Per a cada exercici, disposen al voltant de 15 minuts i una vegada han fet tota la volta (sempre són 5 exercicis), realitzen una auto-avaluació. Han de resprondre si s'han respectat el torn de paraula, si han estat centrats durant els 15 minuts, si els han agradat els problemes, si durant els canvis de taula, és a dir, d'exercici, han respectat l'ordre... Després ho posen en comú i és el moment de donar les felicitacions als equips, als alumnes que han destacat, a les voluntàries... així com les coses a millorar.
Creiem que els Grups Interactius, és una metodologia molt atractiva per l'alumnat, ja  que aprenen mentre es diverteixen i desenvolupen les seues habilitats socials. Deuria dur-se en molts més centres per a motivar a l'alumnat i fer-los la forma d'estudiar més atractiva.

lunes, 10 de diciembre de 2018

"Entre maestros"

La setmana passada, a l'assignatura Treball Social en diferents contextos educatius, la professora ens va dir que ens havíem d'ajuntar per grups i veure una pel·lícula i posteriorment fer una reflexió.

Nosaltres vam veure la pel·lícula "Entre maestros", la qual és un documental que naix de la inquietud que genera en un professor d'institut la desmotivació existent entre els seus alumnes i ell mateix, al·lega que se sent presoner d'un sistema que li impedeix desplegar el seu potencial i el dels seus alumnes. El que pretén amb el film és dur a terme un projecte el qual visibilitze la problemàtica existent en el sistema educatiu actual. Per a açò escullen a un grup d'11 joves, seleccionats en un càsting amb la finalitat que reflectisquen la diversitat que es pot trobar en una aula qualsevol d'un institut.

Aquesta pel·lícula ens va parèixer molt interessant, ja que tracta molts temes que podem relacionar amb el treball social. Des del projecte que planteja Carlos (el professor del documental) un dels principals motius del projecte és el d'afavorir i incentivar la motivació, generar il·lusió, reduir les pors, incentivar la creativitat, promoure l'autonomia personal, que arrisquen i somien, que escriguen el seu futur i tot açò des de l'educació i la formació en valors, l'autoconeixement personal. 
Tots els aspectes anteriorment citats van molt encaminats als plantejaments que es fan des del treball social, principis com la solidaritat, cooperació, participació, responsabilitat o empatia són alguns dels beneficis que tracta de mostrar Carlos des de la seua posició professional.
A més Carlos, intenta adoptar un paper de professional actiu que es preocupa per les situacions dels seus alumnes, els convida a obrir-se, que expliquen els seus problemes i sempre intenta ajudar-los. Si l'alumne o alumna, no se sent còmode amb el professor, ho respecta, però motiva als companys/as perquè li mostren el seu suport i afecte.

Aquesta pel·lícula ens mostra la realitat de la qual tant ens queixem els alumnes i els professors, encara que aquests últims una mica menys, doncs molts es dediquen a donar el seu temari sense importar-los res més. Per contra els/les alumnes moltes vegades si se senten perduts, avorrits, incompresos, desmotivats, escèptics, frustrats, etc, davant l'actual sistema d'educació on es pretén que siguen esponges, és a dir, que memoritzen conceptes que després han d'escopir en l'examen, després del qual s'obliden, i on molt pocs professors generen el feed-back necessari perquè açò no siga simplement una memorització i hi haja una intervenció per part de l'alumnat en classe, generant així nous coneixements i valors.

Ací deixem el tràiler de la pel·lícula:


sábado, 8 de diciembre de 2018

Recursos per a fomentar l'animació sociocultural

Investigant un poc sobre animació sociocultural, per a poder realitzar el nostre projecte, hem trobat una empresa, la presentació de la qual ens ha cridat l'atenció. Aquesta empresa és Culturama i en la seua declaració de responsabilitat social empresarial diu: "En Culturama creiem que les empreses han de participar com a agent actiu en la creació d’un model de societat més justa i solidària. Per a açò és necessari establir un sistema de gestió empresarial coherent amb aquests objectius, i d’ací sorgeix el nostre pla de Responsabilitat Social Empresarial.
Intentem generar un diàleg amb el nostre entorn social a través del qual poder oferir respostes i eines adequades a aquest model de construir l’empresa."
Aquesta empresa es troba a mislata, i realitzen diferents jornades per a promoure la la innovació sociocultural, Premi Culturama Innovació Social en Joventut, que es difon a través de l'edició d'un llibre on a més s'arrepleguen propostes d'interès en el camp de la innovació sociocultural.
Col·laboren en el patrocini d'activitats d'associacions del seu  entorn.
-Participen i col·laboren en la programació d'activitats del Col·lectiu Lambda, AVALEM (Associació Valenciana d'Educadors de Museus i Patrimonis), Associació de Professionals de Joventut de la Comunitat Valenciana.
Promocionen a joves creadors del panorama artístic, així com participem d'esdeveniments culturals del nostre entorn com el Festival Poliniza de la Universitat Politècnica de València.
Participen com a membres de la comissió avaluadora de la convocatòria Col·lab de les Naus, Ajuntament de València.
Emprenen les xarxes socials i eines de comunicació per a compartir les nostres idees i accions.
Així com veiem aquesta empresa Culturama se centra bastant, en l'animació sociocultural entre la infantesa, adolescència i joventut, per a fomentar la educació i la formació en l'oci i la cultura.
Per si resulta d'interès ací deixem la seua pàgina web per a que es pogau informar de les jornades, concursos i activitats que realitzen per als més joves. https://culturama.es/es/

miércoles, 5 de diciembre de 2018

Acció Cultural del País Valencià

Buscant informació per al nostre projecte, acabarem veient la pàgina d'Acció Cultural del País Valencià.

No sabíem el que era, pel qual vam entrar un poc per veure que podia ser. Així,una vegada havíem descobert que era i ens agradà la idea, pel que vulguem compartir-ho per a qui li puga interessar.

Així hem descobert que és una entitat valenciana dedicada a l'estudi, la defensa i la promoció del patrimoni cultural, artístic i natural de tot el País Valencià. 

Creguem que és una molt bona idea, ja que al mateix temps que promocionem la llengua, la nostra cultura, estem en contacte i fent activitats culturals en conjunt amb tota la població.

Què fan? Doncs fan tot tipus d'activitats, com poden ser:
-la creació del Centre Carles Salvador que fa classes de llengua catalana, pel qual han passat més de 10.000 alumnes
-la xarxa de repetidors que durant 25 anys han permès la recepció de TV3 i Catalunya Ràdio a la major part del territori del País Valencià, i la recollida de 651.650 signatures per TV3 al País Valencià
-l’impuls al sorgiment de grups i músics en la nostra llengua al País Valencià amb els concursos i concerts Tirant de Rock, com un instrument per apropar els joves a la llengua. Del Tirant de Rock han sorgit grups com Obrint Pas
-la convocatòria de mobilitzacions ciutadanes com les manifestacions del 25 d’Abril i del 9 d’Octubre, que van permetre la recuperació de les nostres diades
-l’organització territorial en nuclis locals i Delegacions Comarcals d’ACPV i en Casals Jaume I com una estructura que permet l’arribada de la cultura al territori
-la creació de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània al centre de València, com un element per a projectar la nostra cultura en la capital del País Valencià i alhora oferir-lo com un lloc de trobada i diàleg
-i moltes campanyes, com la ILP per una ràdio i televió públiques i en valencià.

Per veure un poc de què tracta, adjuntem un vídeo:





Pel·lícula "La vida empieza hoy"

"La vida empieza hoy" és una pel·lícula que vam veure en el tercer curs de treball social, a l'assignatura desenvolupament psicològic en el cicle vital i l'hem volgut compartir al blog, ja que pensem que ha de veure amb l'assignatura.
Aquesta pel·lícula és una reflexió vital sobre el procés de l'envelliment. Tracta d'un grup de persones de la tercera edat que acudeixen a un curs de sexe, en el qual intenten fer-los veure que el seu cos encara està viu. La professora per ajudar-los a fer front als problemes derivats de l'edat, els posarà deures: aprendre a mirar-se a l'espill, dedicar 20 minuts al plaer. "El sexe és vida" els diu, perquè el sexe té a veure amb les sensacions i per majors que ens fem no deixem de sentir mai.

"La vida empieza hoy" és una comèdia elaborada i coherent en la resolució dels conflictes i dels seus personatges que tracta amb naturalitat la sexualitat.
És una descripció realista i emocional, amb respecte, amb elegància, amb una sensibilitat que no fereix ni provoca rebuig. Sense convertir el sexe en un objecte de satisfacció o plaer immediat. No vol afrontar un problema ni pretén augmentar unes raons ètiques ni morals. Simplement, descriu com un grup de persones de la tercera edat acudeix a unes classes de sexe on els recorden que el seu cos està viu.
Aprenen a sentir-se com són, a acceptar l'edat que tenen, amb els seus límits i les seues possibilitats. La professora els ajuda al fet que comprenguen que el camí de la vida no s'ha acabat, que poden seguir la passió per ser ells mateixos i una faceta més és la sexualitat.

Ací deixem el trailer de la pel·lícula: